Des/educar

Des/educar és posar en qüestió allò que ja sabem. El que ens sembla evident i inqüestionable pot estar amagant altres maneres de entendre quelcom . Des/educar és obrir a la crítica i al dubte els processos, les metodologies de treball i els imaginaris que hem consolidat i són la guia de les nostres accions. Des/educar-se és posar-nos una mica, o força, en crisis.

L’exposició planteja el concepte de deseducació en relació a les interaccions entre art i educació i es proposa com un espai d’interferències entre els diferents formats de treball i els seus contextos de producció i de recepció.
La juxtaposició, la superposició i l’encavalcament de processos de treball que es presenten volen donar compte de la complexitat i heterogeneïtat en la que es concreten aquestes relacions, i alhora fer visible els diferents nivells en els qual es construeixen i es desenvolupen.
Confluències per a la des/educació és la suma i el diàleg entre: Els artistes seleccionats en la Convocatòria 2010 de Can Felipa en la modalitat Obra amb obres presentades sota el lema Des/educació i que plantegen en els seus treball lectures crítiques entorn el propi concepte d’educació.
El projecte A propòsit de nosaltres i el lloc on som proposa un treball de llarg recorregut amb l’Escola Miralletes, l’Institut Sant Josep de Calassanç i el col·lectiu artístic Sinapsis amb l’objectiu de plantejar una projecte artístic de centre per a que mestres i alumnes treballin sobre la seva pròpia representació.
El projecte El Perro que se muerde la cola #2 seleccionat en la Convocatòria 2010 en la modalitat de Projecte en context educatiu i que es desenvolupa amb els alumnes de 4rt d’ESO de l’assignatura de Visual i Plàstica a l’Institut Sant Josep de Calassanç.

El treball en xarxa que ha fet possible aquesta exposició. Un procés impulsat per la Plataforma Trans_Art_Laboratori
conjuntament amb el Centre Cívic Can Felipa, el Consorci
d’Educació de Barcelona, l’Escola Miralletes i l’Institut Sant Josep de Calassanç. Un format de col·laboració entre cultures de treball diferents que permet la interacció entre art i educació a nivell institucional. No només hem de treballar per desenvolupar processos de treball a l’aula o a les sales d’exposicions dels centres d’art sinó que aquestes interaccions han de plantejar-se en el marc més ampli i ambiciós d’unes polítiques culturals i educatives
comunes.

 

La proposta curatorial de la pròpia exposició, doncs aquesta no és només un format de difusió dels artistes seleccionats a la Convocatòria 2010 i del projecte A propòsit de nosaltres i del lloc on som. És el lloc per subratllar i crear noves significacions al voltant de la idea central de la mostra, les interaccions entre art i educació i qüestions subsidiàries que es recullen en el full de preguntes obertes que està disponible a l’exposició. És important el diàleg entre els diferents treballs presents a Can Felipa, però també ho és la seva relació amb l’espai on es presenten. Algunes de les lectures i conclusions que es puguin extreure tenen més relació amb el fet per exemple, que Can Felipa és uns sala d’art contemporani o que l’institut o l’escola són un centre d’ensenyament. Conceptes com autoria, valor o excel·lència artística, artisticitat o educació artística depenen del context des del qual les pensem.

I per últim, la recepció. Les diferents formes de rebre i interpretar els continguts posats a l’abast dels visitants. L’exposició es dirigeix, més enllà del públic en general, a dos comunitats diferenciades: aquella que està vinculada al món de l’art, artistes, comissaris, productors culturals, educadors artístics o públics especialitzats i la que està en relació amb l’àmbit de l’educació, docents, formadors, investigadors i tècnics d’educació.
Cada comunitat comparteix un conjunt d’imaginaris diferents respecte a allò que signifiquen conceptes i realitats
com les d’educar, crear, aprendre, ser artista, ser educant, obra d’art, competències, etc. que actuen de filtre entre els continguts de l’exposició i la seva recepció.
Confluències per a la des/educació proposa un espai de diàleg en relació a aquests imaginaris propis. Hi ha elements en l’exposició per a que cada comunitat s’identifiqui i es reconegui.
Alhora també hi ha aspectes incòmodes. Pretén ser una invitació a aquestes comunitats a repensar els seus imaginaris vinculats a l’art i a l’educació des del lloc de l’altre