62 preguntes

Com fer entrar l’art a les aules? Com un contingut? Com un aprenentatge? Com una metodologia? Quins són els coneixements que estan en joc? És només patrimoni cultural? Habilitats i disciplines? Quan des de l’escola es parla d’art contemporani, es fa referència a les mateixes pràctiques que desenvolupen els artistes actuals? A què li donem més importància, a l’obra d’art com a objecte cultural o al procés artístic
com a procediment per elaborar un discurs crític sobre la realitat? Quina relació ha d’establir l’alumne amb l’art? Aprenen els alumnes a desenvolupar pràctiques culturals en tant que productors, o només com a receptors/consumidors de continguts? I els mestres? Quina és la frontera entre artista i no artista? Tothom pot ser artista?

Què pot aportar un agent cultural en relació a l’educació i a l’escola? Serveixen les seves aportacions crítiques presents en les propostes artístiques per repensar alguns termes relacionats amb el sistema educatiu? Aquestes aportacions crítiques, arriben i són tingudes en compte en el món educatiu i la resta de la societat? Pot l’artista, més enllà d’aportar un producte cultural (obra d’art), intervenir dins del propi equipament
educatiu? Què pot aportar a l’equip docent? Què li aporta a l’artista estar en una escola? Com pot intervenir?
Projecte a l’aula o projecte d’escola? La presència d’un artista a l’aula és sinònim de treballar la creativitat, la imaginació i el sentit crític? Com ha de participar l’artista? Està preparat per treballar amb alumnes i dins d’una estructura tancada com és la dels instituts i escoles?
Com es produeix l’adaptació dels uns als altres? Ha de desenvolupar l’artista un projecte personal amb alumnes i mestres? Ha de pensar un projecte conjuntament
amb mestres i alumnes? Quin ha de ser el rol de l’alumne? I el rol del mestre? Com preservarà l’artista la seva identitat? Fins a on ha de negociar els seus interessos
amb els de l’escola o institut que l’acull? Ha de tenir la llibertat de desenvolupar un projecte crític encara que aquest acabi per posar el dit a les ferides de la pròpia institució educativa? Tots els artistes poden treballar en un context educatiu?

Quina relació s’estableix entre els equipaments i institucions culturals amb les escoles i l’educació? Quina responsabilitat tenen respecte a això? Haurien d’oferir un servei d’interpretació i mediació entre públics i obres? Haurien d’implicar-se en processos de producció i difusió de projectes artístics realitzats en l’àmbit educatiu i fer participar a alumnes,mestres i escoles en la producció cultural de la ciutat? Mostrar els treballs d’artistes professionals, conjuntament amb els treballs artístics
d’alumnes i mestres, comporta una pèrdua d’excel·lència artística per l’equipament? Suposa un desprestigi per l’artista? Poden els equipaments culturals desenvolupar una funció educativa sense perdre identitat en tant que institució artística?

Com poden treballar plegats institucions i equipaments d’art i educació que tenen estructures, objectius i cultures de treball diferents? Per què ho haurien de fer? Què en poden treure? En què ha de cedir cada entitat o equipament? Quins hàbits de treball haurà de modificar?
Què pot aprendre? Què pot ensenyar? Quin valor afegit aporta cooperar en una xarxa on es posen en relació grans institucions amb entitats independents, equipaments
educatius i culturals amb agents artístics? És una pràctica extrapolable?

Té sentit convertir un context educatiu en un equipament de producccció cultural? Són alumnes i mestres productors culturals, o només transmissors de coneixements? Una pràctica educativa, pot ser també un procés de producció cultural? Pot ser una escola el lloc des d’on s’expliqui a la societat què és una escola? Poden ser els propis alumnes i els mestres els responsables de construir un imaginari crític sobre la seva pròpia condició d’institució? Poden les escoles incorporar-se al sistema cultural d’una ciutat, participant activament i aportant continguts com una institució més? Cal que les escoles ajudin a construir una espai social amb major democràcia cultural?

Quina tipologia d’interaccccions entre art i educació asseguren un vincle dinàmic entre el sistema educatiu i el cultural? És millor un model únic de relació o és preferible crear les condicions perquè s’experimenti amb gran varietat de formats i processos?

Com donar continuïtat a les innovacions en art i educació i consolidar processos de treball i aprenentatge de llarg recorregut? Cal deixar-ho tot en mans de les iniciatives individuals i entusiastes o aspirar a un recolzament institucionalitzat per aquestes interaccions entre art i educació? Què fan les polítiques culturals i les polítiques educatives per construir xarxes heterogènies de col·laboració entre el sistema educatiu i el cultural? Com assegurar l’existència d’espais de col·laboració per a l’experimentació?